costa molt llegir llibres de contes, No és que els contes per si sols no m'agradin, però els llibres sencers de contes em costen perquè em talla el rotllo que s'acabi una història, tornarne a començar una altra.
. . A més, al final se'm fan repetitius mai he llegit un llibre de contes tot seguit.
Aquest, en canvi, me'l vaig llegir sencer, de cop i gaudint tots i cadascún dels contes.
Li recomanaria a tothom!
Són divertits, es fan lleugers de llegir i alhora et fan reflexionar.
A més, els contes breus del final són meravellosos! Me l'he llegit un poc per ferme la interessant, no ho negaré.
Igual m'ha agradat, no massa tampoc, però està bé per a llegir un parell de relats després de menjar, en comptes de mirar el instagram.
També com ha llibre d'abans d'anar a dormir m'ha agradat, perqué no costa gaire acabara un capítol.
"No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s'assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s'havia confós.
"
WHEEZE Quina delicia els contes den Calders, Com magrada rellegirlos, no em trec el somriure dels llavis, Una mica més i oblido que demà tinc expo dètica, molt recomanable per llegir entre responsabilitat i responsabilitat.
Recopilación de diecisiete cuentos editados por primera vez enen catalán, muchos de los cuales habían aparecido ya antes en la revista catalana Els Marges o en otras publicaciones a lo largo de los años sesenta y algunos de ellos aparecen también publicados en castellano, en el, bajo el título de “Cosas aparentemente intrascendentes y otros cuentos”.
Son relatos que contienen una interesante carga de crítica social, nos hablan de la ingenuidad humana, desmitifican los tópicos de la literatura más fantasiosa para enfrentarlos a los códigos de la realidad, desmontándolos por igual, y reflexionan también acerca del azar, del destino, de la culpabilidad o de
la inocencia.
Son relatos en los que el autor catalán juega con el humor, con el absurdo, con lo insólito y especialmente con las palabras.
De hecho son una pura muestra de virtuosismo narrativo,
Se ha llegado a equiparar a Pere Calders con Borges, Cortázar o García Márquez, por el uso que hace del realismo mágico, influenciado por Massimo Bontempelli, el introductor del realismo mágico en Italia, pero precisamente, en “Invasión subtil i altres contes” encontramos un marcado contraste entre la realidad y.
. .
Leer la reseña completa en:
sitelink wordpress. com/ Invasió subtil i altres contes de Pere Calders va ser publicat per primera vegada l'anya la collecció "Antologia Catalana" d'Edicions.
El llibre va ser guardonat amb la Lletra d'Or de, i va ser reeditat posteriorment diverses vegades.
A la present edició, el text va acompanyat d'un estudi preliminar sobre l'autor i la seva obra, i una part final amb diverses eines didàctiques textos complementaris, comentaris de text i propostes de treball a càrrec de Joan Martínez Sala, professor de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari en un institut de Barcelona.
Les narracions d'Invasió subtil i altres contes ens mostren l'actitud de Calders davant la realitat, una actitud presidida, sobretot, pel sentit de l'humor, però que també inclou una mirada irònica i lleugerament pessimista sobre el comportament humà.
Amb una escriptura extraordinàriament àgil i plena de troballes de llenguatge, Calders aconseguirà que la imaginació i la fantasia acabin per posar un interrogant a les nostres conviccions sobre l'aparença "normal" de les coses.
./Fou aquí a Catalunya on va escriure “Invasió subtil i altres contes”, una compilació que abastacontes curts i acaba amb una sèrie de contes molt breus.
Amb un estil directe, irònic, esbojarrat i eloqüent que em recorda a Eduardo Mendoza i Manuel de Pedrolo, en Calders no decep.
Vampirs, extraterrestres, personatges únics, objectes que es rebellen contra la tirania humana conformen lobra, La moral, lavenç científic i la moralitat imperant dels anyses reflecteixen amb mordacitat en aquesta obra.
La única crítica que hi puc fer és que els personatges són masculins i la dona apareix en un paper molt secundari.
Prosa àgil amb tocs irònics i sovint crítics amb la societat, Porta situacions real al límit, de vegades al terreny del surrealisme i amb ressons del realisme màgic.
Segon llibre que llegeixo de Calders després de "Cròniques de la veritat oculta", es consolida com un dels grans prosistes en llengua catalana del segle XX.
Relats preferits: "Un trau a l'infinit" "Nosaltres dos" "No s'admeten corones" "Zero a Malthus" "La rebellió de les coses"
"Jo pensava que la gent som així: deixem passar mig endormiscats la possibilitat de fer el bé o d'esbantar l'esperit i després plorem sobre les oportunitats perdudes.
" Un trau a l'infinit.
"Algú m'ha fet a mi i he estat venut, Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci" Copyright.
Sé que és un gran escriptor però no he entès la meitat dels contes, Espero fer una altra llegida d'aquí a uns anys i poder gaudirlo més,,M'ha semblat molt aburrit Alguns genials, altres no tant, Em vaig pixar amb el conte del mirall, tbh, Què bonica es la prosa de Calders! Aquest humor suau, aquesta ironia subtil, aquests personatges tan únics, aquesta manera tan innovadora de tractar temes universals, com podem ser la ciènciaficció i la mort.
. . Un mestre del relat curs, sense cap mena de dubte, Paradoxalment, el conte que dóna nom al recull és el que menys m'ha agradat, en part perquè l'humor es basa molt en estereotips i una sola broma.
La resta, brillants menció especial a "La batalla delde maig" i "Filomena Ustrell", Relats imprescindibles per a qualsevol lector, I love the surreal storytelling of some modern Catalanspeaking writers, This is one of them,.
Quan parlem d'ironia, el senyor Calders és un mestre, He trobat tots els contes força divertits, ha estat una bona lectura, no ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s'assemblava a un veí meu que em va saludar cordialment: ell tammbé s'havia confós Alguns molt bé altres no els entenia altres raros Els relats de Pere Calders són inclassificables: fantasia, horror, ciènciaficció, misteri, realisme màgic.
. . Humor subtil, cinisme, mala llet, . . Però sempre sorpreses inversemblants i una imaginació inesgotable, Imprescindible! M'agradaria donarli cinc estrelles, però "Zero a Malthus", que és la narració més llarga, em va avorrir tant que vaig deixar el llibre a la prestatgeria durant mesos.
L'he reprès fa poc, i m'ha agradat molt, sobretot els "Contes breus" que són, en realitat, microrelats i "Vinc per donar fe".
Arran d'haver llegit aquest llibre, m'he comprat un volum que inclou tots els contes de Pere Calders.
Suposo que aquest fet parla per si sol: no cal afegirhi res, El meu recull preferit de contes de Pere Calders, Calders sempre és divertit i irònic, lúcid i encertat, però en aquesta ocasió més que mai.
Calders és un geni. Escriptor, periodista i dibuixant. Estudià a lEscola Superior de Belles Arts, Es donà a conèixer a LEsquella de la Torratxa, revista que dirigí durant la darrera època amb Avellí Artís i Gener.
Elpublicà un primer recull de contes, El primer Arlequí, i la novella La glòria del doctor Larén reeditada el.
Elfou finalista del premi Crexells amb la novella Gaeli i lhome déu posteriorment perduda i editada el, i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil sexilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el.
Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literarisi collaborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Escriptor, periodista i dibuixant.
Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts, Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa, revista que dirigí durant la darrera època amb Avellí Artís i Gener.
Elpublicà un primer recull de contes, El primer Arlequí, i la novella La glòria del doctor Larén reeditada el.
Elfou finalista del premi Crexells amb la novella Gaeli i l'home déu posteriorment perduda i editada el, i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins el.
Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà "Fascicles Literaris"i collaborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau.
Elguanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta, considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions Gent de l'alta vall,Demà a les tres de la matinada,Aquí descansa Nevares,, constituí el volum Tots els contes.
Posteriorment publicà: Invasió subtil i altres contes, Tot s'aprofita, De teves a meves, Un estrany al jardíi L'honor a la derivai les novelles L'ombra de l'atzavara, premi Sant Jordi i Ronda naval sota la boira, un recull de les seves collaboracions en revistes i publicacions, El desordre públic, i Mesures, alarmes i prodigis, premi Crítica Serra d'Or, selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'anyel muntatge teatral Antaviana del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el, elfou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Elrebé el Premi Nacional de Periodisme, Hom ha publicat pòstumament Cartes d'Amori la novella La ciutat cansada, inacabada, Eles presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novelles inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a inicis i a finals dels anys seixanta, respectivament.
sitelink.